En Catalunya existeix una antiguíssima tradició que se celebra a les dates de Nadal, és el Caga Tió. Consisteix en un tronc al que se li han dibuixat uns ulls, unes celles, incorporant dues potes davanteres i un nas, és coronat amb la típica Barretina catalana i vestit amb una flassada perquè no prengui fred. Durant els dies previs al solstici d’hivern (ja que és una tradició pagana que ha acabat incorporant-se a les festes nadalenques) els més petits de la casa li van donant de mejar, com més millor, perquè així serà més generós. Normalment els nens li donen per a mejar el que ha anat sobrant dels seus plats (bona excusa per a deixar-se una mica), encara que en algunes comarques el Tió és alimentat de restes de fruites, closques, etc, allò que no s’ha menjat el Tió és retirat pels pares. En els seus orígens, la vigilia de Nadal, després del sopar i abans d’acudir a la Missa del Gall (com marcava la tradició) la família es col·locava al voltant del Tió i aquest era colpejat amb un bastó, mentre es cantava una cançó popular. De sota la flassada el Tió anava cagant petits regals (normalment dolços, neules, torró, etc) els quals deixarien bén assortits a nens i grans per a totes les festes. El Tió era originàriament un tronc que cremava a la xemeneia de la casa i regalava calor, llum i, simbòlicament, tot el necessari per a la celebració (els dolços).
Altra llegenda conta que quan va néixer el nen Jesús, estaven uns pastorets en el camp, tristos, perquè no tenien gens que oferir al nounat. Així, un pastoret, ple de tristesa i frustració, va començar a copejar un tronc , i d’aquest tronc van començar a sorgir regals, que els pastors es van apressar a portar al Nen. I així cada any, es copeja al tronc, en record d’aquella història, perquè continuï donant regals.
Caga tió
ametlles i torró
no caguis arangades
que són salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!
¡Hoy había/n 4 visitantes (5 clics a subpáginas) en ésta página!
.gif)
